Despres de tot

Despres de tot encara queda espai
per repensar la vida y convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l'abric dels inhóspits desgavells
y les inevitables maltempsades.
Perqué el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre feiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimen i que ens estima?
La fosca complaença del secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res de això i tot això, perquè el subtil
mirall discret que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa.

(Traducción al castellano)
Después de todo aun queda espacio
para repensar la vida y convertirla
en un ámbito mucho mas silencioso,
al abrigo de los inhóspitos desvarajustes
y las inevitables adversidades.

Pero el secreto es que no hay secreto
y los ritmos y las pausas son la cara
quizá oculta de los tiempos que no hemos vivido
mientras haciamos proyectos y nos jugavamos
el pasado y el futuro en inefables
futilidades con pose circunspecta.

¿Y ahora que nos queda fuera del recelo
y las carencias? ¿Qué compartiremos
con la gente que amamos y que nos estima?
¿La oscura complacencia de los secretos
o la riqueza absurda del misterio?
Nada de esto y casi todo, porque el sútil
espejo discreto que nos enciende la mirada
es la nada que siempre descubrimos
sin querer, tozudos y osados,
después de todo, después de cada cosa.

Gairebé res
[ Un poema molt bonic, leánlo con pausa y sobretodo mucha intensidad, disfruten cada sílaba, gocénlo]

El gest, quasi furtiu, abans hauria
desvetllat la incitat complicitat
d'una actitud ardent, provocativa.
El joc era servit. Només calia
deixar que fos el plaer qui dictés
les normes i seguir-les, com un cálid,
tumultuós capbussament del cos
en el cos per sentir-se i retrobar-se.
Era un esclat que no necesitava
justificants ni tampoc frases fetes,
perquè qualsevol, llei de compromís
li hauria fet minvar l'impuls, la força.
I ara, en canvi, cansat y decebut,
sempre em venç el recel, i el gest que em feia
vibrar se'm converteix en un parany
que contemplo amb temor, mentre els batecs
de la sang se m'emplenen d'enyorança.


Vida secreta

Només alló que és intim sobreviu
i, a poc a poc, es converteix en l'àmbit
en què cansat, reposo del desori
de cada dia. Jo i els meus records
salvats curosament de l'escomesa
d'una vida viscuda con qui fa
camí amb el vent de cara i no se sent
gairebé mai compromès amb el ritme
que li dicten els deures i les modes.
Només l'imaginari converteix
el fer i desfer en una altra lucidesa
agosarada i tràgica. Després,
tot el que quedi escrit a les parets
dels sentits balbs será vida secreta,
l'única que em pertany i que puc sempre
comtemplar, temerari i disimbolt,
com qui s'inventa una nova memòria.

Sugerencias: mreyesdeza@hotmail.com