Amor Particular

Com t'ho podria dir
Perquè em fos senzill, i et fos veritat
Que sovint em sé tan a prop teu, si penso
Que sovint et sé tan a prop meu, si escolto
I penso que no he gosat mai dir-t'ho
Que em caldria agraïrte el temps que fa que t'estimo

Que junts hem caminat.
En la joia junts en la pena junts.
I has omplert tant sovint la buidor dels meus mots
I en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc
Per tot això i coses que t'amago
Em caldria agraïrte tant temps que fa que t'estimo

T'estimo si,
Potser amb timidesa, potser sense saber-ne
T'estimo i et sóc gelós
I el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa
T'estimo i em sé feliç
Quan veig la teva força que empeny i que es revolta,

Passaran els anys,
Vindrà l'adéu, com així ha de ser
I em pregunto si trobaré el gest correcte
O sabré acostumar-me a la teva absència
Però tot això serà una altre història
Ara vull agraïrte el temps que fa que t'estimo

T'estimo si,
Potser amb timidesa, potser sense saber-ne
T'estimo i et sóc gelós
I el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa
T'estimo i em sé feliç
Quan veig la teva força que empeny i que es revolta,

Canto l'amor

Per dir-te com em plau l'atzar
que m'ha dut fins a tu
camins enllà

Jo no et sabia i cap espai de mi
no em duia a creure en altres fites
que aquelles que deixaven
amb pas de vell astut i greu,
un llunyà senyal del temps
dibuixant damun la neu
que el cor no pot
llançar ni refusar
perque és l'eterna ruta de viure i d'estimar.

Lluny de tot,
lluny de l'esperança
de fer vibrar els sentits amb força
per convertir el desig en sang,
vent i misteri
que el temps s'endú.

L'ombra dels anys ja no em farà cap por
perquè de tu me'n ve la força
que res no podrà tòrcer
perquè és la veu d'algú que creu
que l'esforç més temptador
és el viure en la claror
dels ulls oberts
al foc que fa més clar
el risc de compartir-se
i el risc de somiar.

Canto l'amor
a l'ombra del meu somni encès.

Torna aviat

Si tu no hi ets les coses no van bé
i no em serveix obrir el llum.
Vaig a les fosques , trencant les ombres
que em vas deixar , en la ilusió.
Busco en tothom un altre tu.
Sé que l'amor no té un altre camí.......
No saps que el sol se'm dóna només pel teu cor
i no tinc més escalfor
que el bategar del teu cos,
i mentre vaig dibuixant nostàlgics horitzons
amb els colors del meu record... recordo
Que sense tu les coses no em van bé
i el món que visc no és el meu món,
ni amics, ni feina, on amagar el meu cor,
ni cap demà que esperi obert...
Torna aviat.






Sugerencias: mreyesdeza@hotmail.com